Esterilitat de tendresa

Les paraules se les emporta el vent. Això és una realitat gairebé palpable, fins i tot pots veure el vol d'algunes, com s'enlairen cap a un cel ple de núvols i una boira confusa.
De vegades les coses no funcionen com un espera i en un obrir i tancar d'ulls se'm va tot a la bassa. Un bon dia hi ha una gran tormenta i comença a ploure a bots i barrals, amb la riada s'endú tot el que troba pel camí i ho engull com si fos el forat de la dutxa.
Sí senyores. He estat víctima de l'oblit i mercenària a guerres dolorosa, fins i tot, en ocasions, he estat les dues coses alhora. Perque encara que sembli impossible, no ho és pas.
La meva batalla particular era molt entretinguda, tot i que requeria bastanta dedicació, m'hi vaig dedicar en cos i ànima fins que el meu cos i la meva ànima va començar a decaure com si arribés el crepuscle.
L'estimava i n'estava enamorada. Vaig arriscar la nostra amistat per obtenir més profunditat a la relació, però de tot això només en vaig sortir malparada. Vaig creure cegament en tu, en les nostres vides, però ben aviat van començar a sorgir inconvenients i traves que no duien enlloc, només el creixement del buit espiritual del que representava el nostre amor.
La vida dòna moltes voltes i ho posa tot el seu lloc. Realitat més innegable que aquesta no pot existir.
La qüestió es que després d'uns quants mesos de patiment i dolor vaig decidir posar punt i final a la situació.
Tot i que el final no ha estat gaire feliç, haig de dir que les coses a la vida passen per alguna raó, no hi ha res gratuït ni fortuït.
He après a estimar-te, però també he après que no ets per a mí.
M'has ensenyat a gaudir de la vida, però també t'he ensenyat que tot té un preu.